Sagrada Família

En canvi, què li passava al seixanta-cinc? 

65 = 5 x 13 

Cinc és el tercer Nombre Primer. 

Tretze és el sisè Nombre Primer. 

Tots dos són posicions massa allunyades de l’origen. 

(A més, ja sabem com se les gasten el sis i el tretze, que és el sisè primer) 

Gaudí, «perfeccionant les obres del passat” **, només valent-se del bressol de la  matemàtica, i expressant la més pura Segona Llei de Newton en els arcs 

parabòlics i catenàris (on no hi ha esforços ni tractors, ni tallants, ni flectors, ni  torçors). Només a Compressió, aquests arcs expressen “La Veritat”. 

(**) Com va fer Bach, que Gaudí tant admirava, per endreçar les freqüències  musicals amb el Sistema Temperat, que també simplifica per sonar millor. Bach  simplifica i endreça l’ordre musical amb dotze semitons (per compte dels tretze  llunàtics semitons que hi havia abans): 

«Jo no he vingut aquí a aprendre música, sinó arquitectura»  

Ho va dir en plena discussió, en aquella reunió d’experts en música gregoriana on  va anar amb el seu amic Serra de Martínez on es va muntar aquella famosa  algaravia, en discutir-se els assistents, sobre si era procedent o no, la innovació  rítmica i harmònica proposada pel ponent alemany convidat. 

Va ser just allà, i en aquell moment, on Gaudí va decidir fer coexistir els mòduls  que més convenien a totes les parts del Temple: 

– Llum de l’estructura (7,5 m) 

– Subdivisió per dotze de la llum de l’estructura (625 cm) 

– Mòdul d’hiperboloides (0,30 m) 

– Mòdul de pilars (17,5 cm) 

«Primer va ser la paraula», diu la Bíblia: 

En el seu origen, el llenguatge ho era tot, com comprovarem amb l’enllaç d’en  Marco A. Huerta que adjunto, més a baix, en aquestes conclusions. 

Per compte d’una reflexió o endevinalla, i prenen la cita de Gaudí al peu de la  lletra, es va optar per determinar l’alçada de la Torre de Crist multiplicant la llum de  pilars -mòdul principal de set metres cinquanta centímetres- pel novè Nombre  Primer. És a dir: el vint-i-tres, doncs: 

7,50 x 23 = 172,50 m 

Tot i que el vint-i-tres és un Nombre Primer molt peculiar, puix que les seves xifres  són, en seqüència, els dos primers Nombres Primers que, a més, sumats entre si  donen cinc -el tercer Nombre Primer-. Un nombre que «faria podi», però en ser una  multiplicació ja no és un nombre original. 

No obstant això, el gran avantatge de set i mig (7,5) a part d’expressar-se -per  ordre invers- amb el tercer i el quart*** Nombres Primers, és que, com a llum de 

pilars, permet al Temple encaixar molt bé dins el solar. Amb gran eficiència  estructural i compositiva: endreça i simplifica. 

(***) recordem que el quart és el primer de tots els Primers que no puja al podi. 

Més senzill impossible! No oblidem que «l’art neix de la pobresa»: La grandària  global del Temple també es veuria afavorida amb la major senzillesa general (per  exemple l’ús de la barata pedra de Montjuic, que Gaudí fa treballar a 1/10 de la  seva pressió de trencament en premsa (eternament les 24 hores). 

En canvi, Gaudí divideix set i mig per dotze: 

7,5 / 12 = 0,625 

Aquests són els seus càlculs: 

5 x 5 x 5 x 5 x 5 = 625 = 5(5) 

A part de les connotacions del 555 en numerologia general, i numerologia,  angèlica o espiritual en particular, cinc a la cinquena potència no deixa de ser un  repòquer del tercer Primer, que, amb tots els honors, fa quasi tant podi com el  primer. 

En el Podi del Pare, del fill, i de l’Esperit Sant. 

No recordo l’alçada que es va escollir per a la Torre de la Verge, però també li  faltava poc per ser un nombre primer que, a més, escrit potencialmente era  “l’orígen de l’origen”. 

Si la Mare de Déu no s’ha d’expressar en un nombre primer, la deixarem  composta? 

Va quedar molt clar que ella no va «compondre» res. 

Va ser cosa de l’Esperit Sant que, per voluntat i d’acord amb el Pare (i el  consentiment d’ella i de Sant Josep), van aconseguir entre tot dos parells, que ells  fossin tres. Amb Jesús segon, però fent tres aspectes d’un sol Déu. 

La Verge és l’origen anterior a l’Origen. 

Tot això pot explicar-se des de la condició matemàtica de tot Nombre Primer: 

Perquè un nombre sigui un Nombre Primer, només ha de ser divisible per u i per ell  mateix. 

Però sense comptar amb el mateix u -la unitat- perquè per si sola no genera cap  seqüència. Per tant, tampoc no hi hauria vida, ni evolució, ni cap progressió infinita  d’un univers en expansió.

Aplicació vital, des dels fonaments de la matemàtica: 

El primer Nombre Primer -i origen- és el 2 perquè primer cal consciència de si,  com en un mirall. 

Recordem que Gaudí deia que «l’home es val de plans» -plantes, seccions i alçats mentre que els àngels, en canvi, es valen de les tres dimensions directament: 

Com fa el nombre dos en una sola dimensió, l’únic sòlid platònic què té el mateix  nombre de cares i de vèrtex és el primer: el tetraedre. Maclant-se amb ell mateix  forma la Merkavah (Ezequiel 1:4-26) 

És transcriure a l’espai (Temple) el mateix que hi ha darrere dels Nombres, i de la  Paraula Primera escrita en l’antic alfabet hebreu, on la primera lletra també és la  primera lletra del mot que significa «el que hi havia abans de l’origen», i la segona  lletra de l’alfabet també és la primera lletra del mot «origen». 

Per això l’austeritat etimològica és tan essencial com fonamental per no perdre’s  pel camí. 

Abans de llegir l’estudi d’en Marco A. Huerta on explica coses de l’hebreu antic,  amb diccionari diví, recordem que l’alfabet grec antic té 22 lletres. 

Les custòdies corresponen a les lletres de l’alfabet antic jueu: 

puix que l’alfabet és el mateix que la sang: el depositari de tot coneixement (en ser  primer la Paraula) 

Gaudí tradueix la Càbala valent-se de la matemàtica, la física, l’espai i el temps. Es  a dir: el Temple amb les campanes. 

Paral·lelisme humà dels Nombres Primers? 

Segons la Kabalah, «el terraqüi» era hermafrodita. 

Després vindria la dona de la costella d’Adam. 

“La bellesa és el resplendor de la veritat” 

“I com que l’art és bellesa, no hi ha art sense veritat” 

“L’amor a la veritat ha d’estar per sobre de qualsevol altre amor” “El pensament no és lliure, és esclau de la veritat, la Llibertat no és qüestió del  pensament sinó de la voluntat”

“Tota caiguda és filla d’haver confiat massa en sí mateix” 

“La por és la ignorància” 

============================================================= ============================================================= 

He copiado unas citas del libro «El Pensament de Gaudí”, de Isídre Puig-Boada,  que busqué en el fichero pdf por las Palabras que encabezan cada párrafo. De  esta manera, las citas que más se repiten de la búsqueda son las que más  relevancia tienen dentro del libro. 

El próximo paso es hacer lo propio con todos libros de sus colaboradores  directos, no solo con “El Pensament de Gaudí”. Los matices son significativos  porque revelan diferentes ópticas que, como andamios, enriquecen las raíces y el  valor intelectual que la piedra perpetúa. 

Aparte de las dimensiones en planta, aunque solo queden las bases de muros y  pilares de cualquier ruina, se deduce la altura por el grueso de los muros y la  resistencia de la piedra. 

Al usar superficies regladas, con solo encontrar algunos fragmentos de las  custodias, se conocerían todas las superficies parciales que las componen. Gaudí adolescente, junto con su amigo Toda quedó impactado al ver unas ruinas  

Al usar superficies regladas (generadas por el barrido de una recta a lo largo de  una directriz conocida) con tener un solo fragmento se recompone toda la  superficie. De hecho ya se hizo un “ensayo general” después de que el incendio  provocado por los anarquistas durante la Guerra Civil quemara todo el material  gráfico del Obrador de Gaudí. Con los fragmentos de yeso que con tanta devoción  recogieron y enterraron sus acólitos para que las generaciones venideras nos los  encontrárnoslos cavando al construir los cimientos del Templo. Se tardó 30 años  en reconstruir el proyecto original. 

Si todo es providencial, ¿las custodias verdaderas habrán tenido que estar  custodiadas hasta ahora?  

Al no conocer la importancia fundamental del uso que hace Gaudí de las  diferentes series de modulaje cuando se rehizo el modelo informático, y por no  rehacer en el coro la base de las mismas que ya sabíamos que tenía que ser  hexagonal (Ya que la “espera” de hormigón que se dejó construida hace años era  (y sigue siendo) octogonal porque partiendo de una sola foto borrosa no se veía con  claridad el número de caras de la base.  

Total que se vieron obligados a obligar escalar el diseño y reducirlo porque  faltaban 5 cm y tocaba el techo, o sea, las bóvedas. Y porque: “se parte de lo ya 

construido” como en las catedrales góticas (esas que Gaudí decía que su  arquitectura mejoraba) En vez de: “lo mejoro partiendo de cero si es necesario, las  veces que haga falta, hasta que ya no lo pueda mejorar más”, el lema preferido de  Gaudí “que había cansado a mucha gente”, y que hubiera desembocado en el  repicado de la base en la obra, y la colocación de la Llave De La Escalera o “Clé  de voûte” en lenguaje gótico, en vez de un fetiche turístico. La etimología no solo  es importante en las palabras. Ya no digamos la gematría que de es 

Además las que se han construido son de cerámica, que cayendo de esa altura,  no queda rastro ni de Dios. 

¿A ver si no han de ser de pórfido, como los pilares de los 4 Evangelistas, que  soportan el peso de las 5 torres: la de Cristo y las de los 4 Evangelistas, con su  base repicada y remodelada hasta ser exagonal? 

Parece bastante cierto que todo sea “Providencial” en la SF. Si no se hubiesen  perdido esos 30 años los pilares se hubieran esculpido a mano. A mano en la SF  solo se hizo el primer pilar. Se comprobó claramente que los sutiles alabeos de los  dobles giros de las columnas solo se podían realizar con máquinas de control  numérico. 

Más abajo encontrará el texto que le envié, desarrollado y ampliado. Ya que era  muy críptico porque iba dirigido a las dos personas que más tiempo han estado en  la Oficina Técnica y más conocen el proyecto de Gaudí: El Arquitecto Director  actual y el antiguo jefe de modelistas, ya jubilado. 

“Para crear algo primero hace falta amor a ese algo, después viene la técnica” https://www.softcatala.org/traductor/ 

Originalitat: 

24. Obra d’art Tota obra d’art ha d’ésser seductora (en això rau la universalitat, ja que atreu tothom, entès o profà); quan per una recercada originalitat es perd la qualitat de seducció no és obra d’art (Picasso ?). 

(Bg.CGB. 11) 

33. Originalitat 1 L’originalitat consisteix a apropar-se, a retornar a l’origen. (Bg.CGB. 24) 

34. Originalitat II L’originalitat és atansar-se a l’origen; amb dos regles i un fil es  generen totes les arquitectures: conceben plans i construeixen planoides (falsos plans). En el temple de la Sagrada Família s’ha anat de dret als planoides. (Bg.CGB. 29) 

35. Originalitat III L’originalitat consisteix a retornar a l’origen; de manera que  original ho és aquell que amb els seus mitjans torna a la simplicitat de les primeres solucions. Així és original resoldre la simplicíssima basílica primitiva amb la complexitat de l’estabilitat individual de les voltes (com 

s’ha fet a la Sagrada Família). 

(Bg.CGB. 25) 

36. Originalitat IV No és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat i  aprofitar l’esforç i els guanys de les gèneres que ens precediren. Hem de basar nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seus

errors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l’origen; no s’ha de voler ser original, perquè l’estil propi -estil ve d’estilet- ja es porta a dintre i surt espontàniament. 

(Bg.HO. 64) 

37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el  que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem. 

Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo és que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vacil·lar. 

(PB.TSF. 180) 

38. Originalitat VI Les meves idees estructurals i estètiques són d’una lògica  «indisputable». 

M’ha fet pensar molt que no hagin estat aplicades abans i que hagi d’ésser jo el primer de fer-ho. Això seria l’única cosa que, en tot cas, em faria dubtar. Això no obstant, crec que, convençut del perfeccionament que suposen, tinc el deure d’aplicar-les. 

L’estructura que tindrà la Sagrada Família, la vaig provar primer a la Colònia Güell. Sense aquest assaig previ no m’hauria atrevit a adoptar-la per al Temple. 

(M.GSF. 86.7) 

39. Originalitat VII No s’ha de buscar, puix llavors és l’extravagància. Cal veure allò  que es fa usualment i mirar de millorar-ho. 

(Bg.CGB. 26) 

400. Creació II La creacio continua i el Creador es val de les seves criatures; els  qui cerquen les lleis de la naturalesa per a conformar-hi noves obres col·laboren amb el Creador. Els copistes no col·laboren. 

Per això, l’originalitat consisteix en tornar a l’origen. 

(Bg.CGB. 16) 

Errors: 

36. Originalitat IV No és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat i  aprofitar l’esforç i els guanys de les gèneracions que ens precediren. Hem de  basar-nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seus errors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l’origen; no s’ha de voler ser original, perquè l’estil propi -estil ve d’estilet- ja es porta a dintre i surt espontàniament. 

(Bg.HO. 64) 

37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el  que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança

del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem. Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo  és que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vaciHar. 

(PB.TSF. 180) 

37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el  que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem. Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo  és 

que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vaciHar. 

(PB.TSF. 180) 

. Repetició I La ciència es funda en la sinceritat, o sia, en la rectificació que ve de  la por de l’error; ara aquesta por ha de desaparèixer amb la repetició (no mecànica), en proposar-se de refer-ho de cap i de nou. 

(Bg.CGB. 215) 

Passat: 

36. Originalitat IV No és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat i  aprofitar l’esforç i els guanys de les gèneres que ens precediren. Hem de basar nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seus errors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l’origen; no s’ha de voler ser original, perquè l’estil propi -estil ve d’estilet- ja es porta a dintre i surt espontàniament. 

(Bg.HO. 64) 

37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el  que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem. 

Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo és que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vaciHar. 

(PB.TSF. 180) 

80. Les obres del passat La ciència s’aprèn amb principis i l’art amb exemples,  que són les obres del passat. En lloc, doncs, de manejar els catàlegs de formes  momificades en què volien fer consistir els estils neomedievals, substituint els  tractadistes a la manera de Vignola pels teoritzadors com Viollet, vaig

procedir a una revisió de la plàstica i de l’estètica dels estils arquitectònics, assenyalant les falles -estructurals en els antics i artístiques en el gòtic- i extraient, en canvi, el sentit de composició i la modulació peculiar, per tal de poder, així evolucionar-los en un sentit modern (no 

modernista) i valer-me amb una llibertat i un accent personals. 

(Bg.HO. 64) 

285. Ensenyament 1 Les coses científiques es demostren i ensenyen per principis;  els fets per l’experiència. 

La Ciència s’aprèn amb principis i l’art amb exemples (obres del passat). (Bg.CGB. 53) 

336. Llarga duració de les obres El Temple creix a poc a poc, però això ha passat  sempre i en totes les coses que han de tenir llarga vida, les quals solen tenir  interrupcions. Els roures centenaris triguen anys i anys a ésser grossos, i a  vegades un any de gelada els interromp la creixença; en canvi, les canyes creixen  ràpidament, però a la tardor el vent les abat i no se’n parla més. Fa poc que ha estat publicada una història de la catedral de Reims, la catedral gòtica més bella, i explica com hi hagué un temps que el canonges s’hagueren d’escampar per tot Europa a captar per a les obres d’aquella seu. (M.GSF. 60-1) 

(Fer) Repetició: 

250. La voluntat Els homes s’amiden més per la voluntat que per l’enteniment. (Bg.HO. 26) 

251. Les coses ben fetes Per fer les coses bé cal: primer, l’amor a elles; segon, la  tècnica. 

(Bg.CGB. 163) 

252. A prop de bé l En general la gent, quan fa una cosa, quan aquesta cosa està  a prop de bé, renuncia a aprofundir-la i es conforma amb el resultat obtingut. Això és una equivocació: quan una cosa està en el camí de perfecció, cal esprémer-la fins que arribi a estar bé del tot (naturalment, referit al límit del que nosaltres sabem o veiem). És per això, que jo he cansat molta gent. 

(PB.T.) 

Profile 1/3 

253. A prop de bé II He cansat molt els qui han treballat amb mi, procurant sempre  millorar les coses, però no les he donades com a bones fins que m’he convençut que ja no les podia perfeccionar. 

(Bg.HO.38) 

Profile 1/3

254. Repetició I La ciència es funda en la sinceritat, o sia, en la rectificació que ve  de la por de l’error; ara aquesta por ha de desaparèixer amb la repetició (no mecànica), en proposar-se de refer-ho de cap i de nou. 

(Bg.CGB. 215) 

255. Repetició II L’únic camí fèrtil és el de la repetició: en Beethoven es troben  represos temes de 10 anys enrera, en Bach el mateix, Verdaguer repetia i copiava i esmenava sempre les seves poesies. 

(Bg.CGB. 207) 

256. Repetició III El qui confia en si mateix, cau. Per això, només no s’equivoca el  qui repeteix sistemàticament. 

Tota caiguda és filla d’haver confiat en si mateix. 

(Bg.CGB 186) 

Providència: 

340. Continuació del Temple No és de doldre que jo no pugui acabar el Temple; jo  em faré vell i hi hauran d’anar d’altres a renovar-se; així serà, àdhuc, més grandiós.  La catedral de Tarragona, per exemple, si l’hagués acabada el mateix que la començà, no tindria tanta riquesa. Amb el temps hi deixaren les seves obres diversos artistes de talent, i tot hi és bonic: el retaule major, la capella dels sastres, la de santa Tecla … Malgrat que hi hagi diversos estils, no hi manca unitat, puix que tots els artistes que hi treballaren tingueren en compte aquesta condició de la unitat, encara que potser ells ho deien de diferent manera que nosaltres. Els constructors i artistes d’aquesta catedral procuraren que tot el que hi feien fos digne de la Primada de les Espanyes. En fundar-la, sant Oleguer ja havia dit que anava a fer la Catedral Primada (NT: ¡!) , i tots els qui hi intervingueren seguiren fidels a la mateixa idea. 

Fent-ho així, els possibles descuits dels uns són corregits pels altres, com succeí a la catedral de León, on l’absis havia quedat pobre i al segle XVII hi posaren un formós retaule barroc que donava la nota de riquesa que mancava en aquell lloc. Hem de lamentar que posteriorment aquest retaule ha estat tret en ares d’una mal entesa unitat estilística, per posarn’hi un de gòtic, del segle xx, que ni el vull veure. 

Tornant a les almoines i a la futura direcció del Temple, la Providència ja proveirà, puix que a la Sagrada Família tot és providencial. Ja des d’un principi, quan començàvem la façana que ara està a punt d’acabar-se, una senyora féu una deixa de 140.000 duros, i això permeté donar al projecte un abast superior a la modèstia prevista des d’un principi. Llavors es donà a l’obra l’esplendidesa que no hauria tingut, per les insistències de l’administrador, senyor Dalmases, que em deia que despengués en l’obra el màxim possible, temorós que el Dr. Català, nomenat bisbe de Barcelona, no invertís els cabals per a altres fins. L’obra es féu amb esplendidesa, però sense malgastar-hi.

(M.GSF. 102-4) 

A la Sagrada Família tot és providencial, àdhuc la meva entrada com a arquitecte; però sobretot l’important donatiu que hi hagué en començar, que permeté donar més importància al Temple i accelerar la façana, que s’està acabant. Si no hi hagués hagut cabals hauria estat concebuda amb més modèstia. La misèria present també és providencial. D’aquesta manera ho puc estudiar tot jo mateix (com les campanes), i si hi hagués molts diners m’ocuparia les hores l’organització del treball; en canvi, anant a poc a poc, podem pensar solucions per a cada cas, sense caure en repeticions industrials (NT: pinacle metàl·lic!). La lentitud forçosa que han de portar  les obres és 

aprofitada perquè aquestes tinguin un ritme creixent de perfecció, puix que àdhuc els casos que permetien ésser repetits, ara, amb abundor de temps, poden tornar-se a estudiar per tal de millorar-ne els resultats. Re conec que el que dic és una visió optimista dels fets, però sense optimisme no es realitzen obres d’importància. 

(M.GSF. 113) 

349. Ubicació del Temple En la Sagrada Família tot és providencial; el seu  emplaçament es troba 

en el centre de la Ciutat i del pla de Barcelona: hi ha la mateixa distància del Temple al mar i a la muntanya, a Sants i a Sant Andreu, i als rius Besòs i Llobregat. 

(Bg.HO. 124) 

– Frederic Fargas i Texidó 

Nota: Ver vídeo del antropólogo Josep María Fericgla: 

Los ritos iniciáticos unen las comunidades humanas. 

El núcleo de un rito iniciático es una experiencia de muerte. 

(Minuto 16:12)