«El llibre que s’ha de llegir és El Gran Llibre de la Natura”
Per Gaudí la visió de Barcelona, i el seu “skyline” arribant per mar, era molt rellevant. S’adonava que la presència de la muntanya de Montjuic, d’altitud cent setanta-tres metres, era la referència* adient a l’hora de fixar l’alçada màxima del Temple de la Sagrada Família. Ell volia emmarcar Barcelona amb aquestes dues referències tan singulars:
«L’obra de l’home mai no pot superar l’obra de Déu»
Cent setanta-tres és un nombre que devia agradar molt a Gaudí puix que sent el quarantè Nombre Primer (Quaranta és un dels nombres més importants que de La Biblia).
Cent setanta-tres en llenguatge matemàtic exponencial pot expressar-se amb la seqüència dels tres primers Nombres Primers:
2 (3) x 5 = 40 (Dos elevat a la tercera potència, multiplicat per cinc)
És un nombre amb molts harmònics musicals a causa del dos que apareix tres cops.
Donat que el dos és el primer Nombre Primer (i l’únic parell):
Tres orígens: 2 x 2 x 2 = 8 si tenim en compte que el dos és el primer Nombre Primer.
El cinc, a part de ser el tercer Nombre Primer, és un nombre fonamental en la tradició pitagòrica perquè està relacionat, no només amb el pentàgon (i, per tant, amb el quart Sòlid Platònic: el Dodecaedre), sinó també amb el Nombre d’Or o Phi. Doncs Phi resulta de dividir un diàmetre gran (entre vèrtex i vèrtex), per un diàmetre petit (entre vèrtex i vèrtex) en qualsevol pentàgon.
Phi és el nombre a partir del qual es construïen tradicionalment els temples des del renaixement. Doncs estableix el famós Rectangle Auri dins aquesta llegendària tradició (vegeu Matila Ghyka):
En la majoria de les cultures, sobretot en arquitectura, de les virtuts del vuit no cal parlar ara i aquí.
L’Escala de Jacob (extret de la Wikipèdia):
El lugar en el que Jacob se detuvo a descansar se cree que coincide con el monte Moriá, donde se construyó el Templo de Jerusalén. Así pues, la Escalera simbolizaría el «puente» entre el Cielo y la Tierra, establecido a través del pacto entre Dios y el pueblo judío, y fortificado por las oraciones y sacrificios realizados en el Templo. Además, la escalera representaría a la Torá, como un nuevo vínculo entre cielo y tierra. El término hebreo para «escalera», sulam – סלם – y el de la montaña en que se dictó la Torá (el Monte Sinaí) – סיני – tiene la misma gematría (valor numérico de las letras que las componen).
• La interpretación cristiana de la Escalera de Jacob se basa en Juan 1:51 («51 Y le añadió: «En verdad, en verdad os digo: veréis el cielo abierto y a los ángeles de Dios subir y bajar sobre el Hijo del hombre.»»);2 de acuerdo con esta lectura, Jesucristo es una nueva escalera que comunica el Cielo y la Tierra, al ser al mismo tiempo hijo de Dios y de los hombres.
Per cert, també va ser Gaudí el que va fer canviar els seixanta-cinc centímetres de la «Loi Blondel* pour les éscaliers» (segle XVII), pels 64 cm actuals de la famosa llei que regula les alçades i les esteses dels graons perquè una escala sigui còmoda:
2 CH + H = 64 cm (on CH és l’Alçada “Contrahuella”, i C és l’Estesa “Huella”)
(*) Tot i que Blondel ofereix una fórmula on el pas humà mitjà és un paràmetre més dintre d’uns marges (que també es troben en l’expressió de la llei), tant a França (fins ara), com a Espanya el pas es va prendre, “per simplificar”, de seixanta-cinc centímetres sempre.
A Espanya ara són seixanta-quatre cm perquè Gaudí ho va fer canviar amb les seves profundes conviccions i influències a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Després es va donar per vàlid a tota Espanya.
Però, per què va voler passar a seixanta-quatre centímetres si a França, que era d’on Gaudí importava la gran part del seu saber i tecnologia, continuen encara avui dia amb aquells seixanta-cinc centímetres tan cartesians?
Doncs perquè, expressat exponencialment, seixanta-quatre és dos elevat a la sisena potència:
64 = 2 (6)
D’aquesta manera, Gaudí integra totes les cultures que genera el nombre 64. Principalment la de l’ I Ching, o Llibre de les Mutacions xinès, amb els seus seixanta-quatre hexagrames*. Llibre oracular, escrit mil dos-cents anys abans de Crist.
(*) La tradició del seixanta-quatre és de les més antigues i més actuals: Les caselles que té el joc d’escacs…
Seixanta-quatre bits, etc.
Seixanta-quatre expressat exponencialment és:
64 = 2 (2·3)
Com veiem és un nombre que, tot i ser sis vegades compost amb ell mateix, no deixa de ser bastant original en expressar-se, exponencialment, amb els dos primers Nombres Primers.
Llegir més
En canvi, què li passava al seixanta-cinc?
65 = 5 x 13
Cinc és el tercer Nombre Primer.
Tretze és el sisè Nombre Primer.
Tots dos són posicions massa allunyades de l’origen.
(A més, ja sabem com se les gasten el sis i el tretze, que és el sisè primer)
Gaudí, «perfeccionant les obres del passat” **, només valent-se del bressol de la matemàtica, i expressant la més pura Segona Llei de Newton en els arcs
parabòlics i catenàris (on no hi ha esforços ni tractors, ni tallants, ni flectors, ni torçors). Només a Compressió, aquests arcs expressen “La Veritat”.
(**) Com va fer Bach, que Gaudí tant admirava, per endreçar les freqüències musicals amb el Sistema Temperat, que també simplifica per sonar millor. Bach simplifica i endreça l’ordre musical amb dotze semitons (per compte dels tretze llunàtics semitons que hi havia abans):
«Jo no he vingut aquí a aprendre música, sinó arquitectura»
Ho va dir en plena discussió, en aquella reunió d’experts en música gregoriana on va anar amb el seu amic Serra de Martínez on es va muntar aquella famosa algaravia, en discutir-se els assistents, sobre si era procedent o no, la innovació rítmica i harmònica proposada pel ponent alemany convidat.
Va ser just allà, i en aquell moment, on Gaudí va decidir fer coexistir els mòduls que més convenien a totes les parts del Temple:
– Llum de l’estructura (7,5 m)
– Subdivisió per dotze de la llum de l’estructura (625 cm)
– Mòdul d’hiperboloides (0,30 m)
– Mòdul de pilars (17,5 cm)
«Primer va ser la paraula», diu la Bíblia:
En el seu origen, el llenguatge ho era tot, com comprovarem amb l’enllaç d’en Marco A. Huerta que adjunto, més a baix, en aquestes conclusions.
Per compte d’una reflexió o endevinalla, i prenen la cita de Gaudí al peu de la lletra, es va optar per determinar l’alçada de la Torre de Crist multiplicant la llum de pilars -mòdul principal de set metres cinquanta centímetres- pel novè Nombre Primer. És a dir: el vint-i-tres, doncs:
7,50 x 23 = 172,50 m
Tot i que el vint-i-tres és un Nombre Primer molt peculiar, puix que les seves xifres són, en seqüència, els dos primers Nombres Primers que, a més, sumats entre si donen cinc -el tercer Nombre Primer-. Un nombre que «faria podi», però en ser una multiplicació ja no és un nombre original.
No obstant això, el gran avantatge de set i mig (7,5) a part d’expressar-se -per ordre invers- amb el tercer i el quart*** Nombres Primers, és que, com a llum de
pilars, permet al Temple encaixar molt bé dins el solar. Amb gran eficiència estructural i compositiva: endreça i simplifica.
(***) recordem que el quart és el primer de tots els Primers que no puja al podi.
Més senzill impossible! No oblidem que «l’art neix de la pobresa»: La grandària global del Temple també es veuria afavorida amb la major senzillesa general (per exemple l’ús de la barata pedra de Montjuic, que Gaudí fa treballar a 1/10 de la seva pressió de trencament en premsa (eternament les 24 hores).
En canvi, Gaudí divideix set i mig per dotze:
7,5 / 12 = 0,625
Aquests són els seus càlculs:
5 x 5 x 5 x 5 x 5 = 625 = 5(5)
A part de les connotacions del 555 en numerologia general, i numerologia, angèlica o espiritual en particular, cinc a la cinquena potència no deixa de ser un repòquer del tercer Primer, que, amb tots els honors, fa quasi tant podi com el primer.
En el Podi del Pare, del fill, i de l’Esperit Sant.
No recordo l’alçada que es va escollir per a la Torre de la Verge, però també li faltava poc per ser un nombre primer que, a més, escrit potencialmente era “l’orígen de l’origen”.
Si la Mare de Déu no s’ha d’expressar en un nombre primer, la deixarem composta?
Va quedar molt clar que ella no va «compondre» res.
Va ser cosa de l’Esperit Sant que, per voluntat i d’acord amb el Pare (i el consentiment d’ella i de Sant Josep), van aconseguir entre tot dos parells, que ells fossin tres. Amb Jesús segon, però fent tres aspectes d’un sol Déu.
La Verge és l’origen anterior a l’Origen.
Tot això pot explicar-se des de la condició matemàtica de tot Nombre Primer:
Perquè un nombre sigui un Nombre Primer, només ha de ser divisible per u i per ell mateix.
Però sense comptar amb el mateix u -la unitat- perquè per si sola no genera cap seqüència. Per tant, tampoc no hi hauria vida, ni evolució, ni cap progressió infinita d’un univers en expansió.
Aplicació vital, des dels fonaments de la matemàtica:
El primer Nombre Primer -i origen- és el 2 perquè primer cal consciència de si, com en un mirall.
Recordem que Gaudí deia que «l’home es val de plans» -plantes, seccions i alçats mentre que els àngels, en canvi, es valen de les tres dimensions directament:
Com fa el nombre dos en una sola dimensió, l’únic sòlid platònic què té el mateix nombre de cares i de vèrtex és el primer: el tetraedre. Maclant-se amb ell mateix forma la Merkavah (Ezequiel 1:4-26)
És transcriure a l’espai (Temple) el mateix que hi ha darrere dels Nombres, i de la Paraula Primera escrita en l’antic alfabet hebreu, on la primera lletra també és la primera lletra del mot que significa «el que hi havia abans de l’origen», i la segona lletra de l’alfabet també és la primera lletra del mot «origen».
Per això l’austeritat etimològica és tan essencial com fonamental per no perdre’s pel camí.
Abans de llegir l’estudi d’en Marco A. Huerta on explica coses de l’hebreu antic, amb diccionari diví, recordem que l’alfabet grec antic té 22 lletres.
Les custòdies corresponen a les lletres de l’alfabet antic jueu:
puix que l’alfabet és el mateix que la sang: el depositari de tot coneixement (en ser primer la Paraula)
Gaudí tradueix la Càbala valent-se de la matemàtica, la física, l’espai i el temps. Es a dir: el Temple amb les campanes.
Paral·lelisme humà dels Nombres Primers?
Segons la Kabalah, «el terraqüi» era hermafrodita.
Després vindria la dona de la costella d’Adam.
“La bellesa és el resplendor de la veritat”
“I com que l’art és bellesa, no hi ha art sense veritat”
“L’amor a la veritat ha d’estar per sobre de qualsevol altre amor” “El pensament no és lliure, és esclau de la veritat, la Llibertat no és qüestió del pensament sinó de la voluntat”
“Tota caiguda és filla d’haver confiat massa en sí mateix”
He copiado unas citas del libro «El Pensament de Gaudí”, de Isídre Puig-Boada, que busqué en el fichero pdf por las Palabras que encabezan cada párrafo. De esta manera, las citas que más se repiten de la búsqueda son las que más relevancia tienen dentro del libro.
El próximo paso es hacer lo propio con todos libros de sus colaboradores directos, no solo con “El Pensament de Gaudí”. Los matices son significativos porque revelan diferentes ópticas que, como andamios, enriquecen las raíces y el valor intelectual que la piedra perpetúa.
Aparte de las dimensiones en planta, aunque solo queden las bases de muros y pilares de cualquier ruina, se deduce la altura por el grueso de los muros y la resistencia de la piedra.
Al usar superficies regladas, con solo encontrar algunos fragmentos de las custodias, se conocerían todas las superficies parciales que las componen. Gaudí adolescente, junto con su amigo Toda quedó impactado al ver unas ruinas
Al usar superficies regladas (generadas por el barrido de una recta a lo largo de una directriz conocida) con tener un solo fragmento se recompone toda la superficie. De hecho ya se hizo un “ensayo general” después de que el incendio provocado por los anarquistas durante la Guerra Civil quemara todo el material gráfico del Obrador de Gaudí. Con los fragmentos de yeso que con tanta devoción recogieron y enterraron sus acólitos para que las generaciones venideras nos los encontrárnoslos cavando al construir los cimientos del Templo. Se tardó 30 años en reconstruir el proyecto original.
Si todo es providencial, ¿las custodias verdaderas habrán tenido que estar custodiadas hasta ahora?
Al no conocer la importancia fundamental del uso que hace Gaudí de las diferentes series de modulaje cuando se rehizo el modelo informático, y por no rehacer en el coro la base de las mismas que ya sabíamos que tenía que ser hexagonal (Ya que la “espera” de hormigón que se dejó construida hace años era (y sigue siendo) octogonal porque partiendo de una sola foto borrosa no se veía con claridad el número de caras de la base.
Total que se vieron obligados a obligar escalar el diseño y reducirlo porque faltaban 5 cm y tocaba el techo, o sea, las bóvedas. Y porque: “se parte de lo ya
construido” como en las catedrales góticas (esas que Gaudí decía que su arquitectura mejoraba) En vez de: “lo mejoro partiendo de cero si es necesario, las veces que haga falta, hasta que ya no lo pueda mejorar más”, el lema preferido de Gaudí “que había cansado a mucha gente”, y que hubiera desembocado en el repicado de la base en la obra, y la colocación de la Llave De La Escalera o “Clé de voûte” en lenguaje gótico, en vez de un fetiche turístico. La etimología no solo es importante en las palabras. Ya no digamos la gematría que de es
Además las que se han construido son de cerámica, que cayendo de esa altura, no queda rastro ni de Dios.
¿A ver si no han de ser de pórfido, como los pilares de los 4 Evangelistas, que soportan el peso de las 5 torres: la de Cristo y las de los 4 Evangelistas, con su base repicada y remodelada hasta ser exagonal?
Parece bastante cierto que todo sea “Providencial” en la SF. Si no se hubiesen perdido esos 30 años los pilares se hubieran esculpido a mano. A mano en la SF solo se hizo el primer pilar. Se comprobó claramente que los sutiles alabeos de los dobles giros de las columnas solo se podían realizar con máquinas de control numérico.
Más abajo encontrará el texto que le envié, desarrollado y ampliado. Ya que era muy críptico porque iba dirigido a las dos personas que más tiempo han estado en la Oficina Técnica y más conocen el proyecto de Gaudí: El Arquitecto Director actual y el antiguo jefe de modelistas, ya jubilado.
“Para crear algo primero hace falta amor a ese algo, después viene la técnica” https://www.softcatala.org/traductor/
Originalitat:
24. Obra d’art Tota obra d’art ha d’ésser seductora (en això rau la universalitat, ja que atreu tothom, entès o profà); quan per una recercada originalitat es perd la qualitat de seducció no és obra d’art (Picasso ?).
(Bg.CGB. 11)
33. Originalitat 1 L’originalitat consisteix a apropar-se, a retornar a l’origen. (Bg.CGB. 24)
34. Originalitat II L’originalitat és atansar-se a l’origen; amb dos regles i un fil es generen totes les arquitectures: conceben plans i construeixen planoides (falsos plans). En el temple de la Sagrada Família s’ha anat de dret als planoides. (Bg.CGB. 29)
35. Originalitat III L’originalitat consisteix a retornar a l’origen; de manera que original ho és aquell que amb els seus mitjans torna a la simplicitat de les primeres solucions. Així és original resoldre la simplicíssima basílica primitiva amb la complexitat de l’estabilitat individual de les voltes (com
s’ha fet a la Sagrada Família).
(Bg.CGB. 25)
36. Originalitat IV No és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat i aprofitar l’esforç i els guanys de les gèneres que ens precediren. Hem de basar nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seus
errors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l’origen; no s’ha de voler ser original, perquè l’estil propi -estil ve d’estilet- ja es porta a dintre i surt espontàniament.
(Bg.HO. 64)
37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem.
Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo és que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vacil·lar.
(PB.TSF. 180)
38. Originalitat VI Les meves idees estructurals i estètiques són d’una lògica «indisputable».
M’ha fet pensar molt que no hagin estat aplicades abans i que hagi d’ésser jo el primer de fer-ho. Això seria l’única cosa que, en tot cas, em faria dubtar. Això no obstant, crec que, convençut del perfeccionament que suposen, tinc el deure d’aplicar-les.
L’estructura que tindrà la Sagrada Família, la vaig provar primer a la Colònia Güell. Sense aquest assaig previ no m’hauria atrevit a adoptar-la per al Temple.
(M.GSF. 86.7)
39. Originalitat VII No s’ha de buscar, puix llavors és l’extravagància. Cal veure allò que es fa usualment i mirar de millorar-ho.
(Bg.CGB. 26)
400. Creació II La creacio continua i el Creador es val de les seves criatures; els qui cerquen les lleis de la naturalesa per a conformar-hi noves obres col·laboren amb el Creador. Els copistes no col·laboren.
Per això, l’originalitat consisteix en tornar a l’origen.
(Bg.CGB. 16)
Errors:
36. Originalitat IV No és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat i aprofitar l’esforç i els guanys de les gèneracions que ens precediren. Hem de basar-nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seus errors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l’origen; no s’ha de voler ser original, perquè l’estil propi -estil ve d’estilet- ja es porta a dintre i surt espontàniament.
(Bg.HO. 64)
37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança
del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem. Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo és que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vaciHar.
(PB.TSF. 180)
37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem. Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo és
que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vaciHar.
(PB.TSF. 180)
. Repetició I La ciència es funda en la sinceritat, o sia, en la rectificació que ve de la por de l’error; ara aquesta por ha de desaparèixer amb la repetició (no mecànica), en proposar-se de refer-ho de cap i de nou.
(Bg.CGB. 215)
Passat:
36. Originalitat IV No és possible anar endavant sense recolzar-se en el passat i aprofitar l’esforç i els guanys de les gèneres que ens precediren. Hem de basar nos en el passat per arribar a fer alguna obra de valor, però evitant els seus errors. La mateixa originalitat és reviure els conceptes fonamentals més allunyats: la vera originalitat és tornar a l’origen; no s’ha de voler ser original, perquè l’estil propi -estil ve d’estilet- ja es porta a dintre i surt espontàniament.
(Bg.HO. 64)
37. Originalitat V Hom no ha de voler ésser original; tothom ha de recolzar-se en el que abans han fet, i, si no ho fa, no arribarà a lloc i caurà en tots els errors que hom ha fet ja durant els segles. No hem de menysprear l’ensenyança del passat. L’estil cadascú se’l porta, i ja surt espontàniament sense que ens n’adonem.
Les meves idees són d’una lògica indiscutible; l’únic que els trobo és que no hagin estat mai aplicades, i que hagi d’ésser jo el primer; és l’única cosa que en tot cas em farà vaciHar.
(PB.TSF. 180)
80. Les obres del passat La ciència s’aprèn amb principis i l’art amb exemples, que són les obres del passat. En lloc, doncs, de manejar els catàlegs de formes momificades en què volien fer consistir els estils neomedievals, substituint els tractadistes a la manera de Vignola pels teoritzadors com Viollet, vaig
procedir a una revisió de la plàstica i de l’estètica dels estils arquitectònics, assenyalant les falles -estructurals en els antics i artístiques en el gòtic- i extraient, en canvi, el sentit de composició i la modulació peculiar, per tal de poder, així evolucionar-los en un sentit modern (no
modernista) i valer-me amb una llibertat i un accent personals.
(Bg.HO. 64)
285. Ensenyament 1 Les coses científiques es demostren i ensenyen per principis; els fets per l’experiència.
La Ciència s’aprèn amb principis i l’art amb exemples (obres del passat). (Bg.CGB. 53)
336. Llarga duració de les obres El Temple creix a poc a poc, però això ha passat sempre i en totes les coses que han de tenir llarga vida, les quals solen tenir interrupcions. Els roures centenaris triguen anys i anys a ésser grossos, i a vegades un any de gelada els interromp la creixença; en canvi, les canyes creixen ràpidament, però a la tardor el vent les abat i no se’n parla més. Fa poc que ha estat publicada una història de la catedral de Reims, la catedral gòtica més bella, i explica com hi hagué un temps que el canonges s’hagueren d’escampar per tot Europa a captar per a les obres d’aquella seu. (M.GSF. 60-1)
(Fer) Repetició:
250. La voluntat Els homes s’amiden més per la voluntat que per l’enteniment. (Bg.HO. 26)
251. Les coses ben fetes Per fer les coses bé cal: primer, l’amor a elles; segon, la tècnica.
(Bg.CGB. 163)
252. A prop de bé l En general la gent, quan fa una cosa, quan aquesta cosa està a prop de bé, renuncia a aprofundir-la i es conforma amb el resultat obtingut. Això és una equivocació: quan una cosa està en el camí de perfecció, cal esprémer-la fins que arribi a estar bé del tot (naturalment, referit al límit del que nosaltres sabem o veiem). És per això, que jo he cansat molta gent.
(PB.T.)
Profile 1/3
253. A prop de bé II He cansat molt els qui han treballat amb mi, procurant sempre millorar les coses, però no les he donades com a bones fins que m’he convençut que ja no les podia perfeccionar.
(Bg.HO.38)
Profile 1/3
254. Repetició I La ciència es funda en la sinceritat, o sia, en la rectificació que ve de la por de l’error; ara aquesta por ha de desaparèixer amb la repetició (no mecànica), en proposar-se de refer-ho de cap i de nou.
(Bg.CGB. 215)
255. Repetició II L’únic camí fèrtil és el de la repetició: en Beethoven es troben represos temes de 10 anys enrera, en Bach el mateix, Verdaguer repetia i copiava i esmenava sempre les seves poesies.
(Bg.CGB. 207)
256. Repetició III El qui confia en si mateix, cau. Per això, només no s’equivoca el qui repeteix sistemàticament.
Tota caiguda és filla d’haver confiat en si mateix.
(Bg.CGB 186)
Providència:
340. Continuació del Temple No és de doldre que jo no pugui acabar el Temple; jo em faré vell i hi hauran d’anar d’altres a renovar-se; així serà, àdhuc, més grandiós. La catedral de Tarragona, per exemple, si l’hagués acabada el mateix que la començà, no tindria tanta riquesa. Amb el temps hi deixaren les seves obres diversos artistes de talent, i tot hi és bonic: el retaule major, la capella dels sastres, la de santa Tecla … Malgrat que hi hagi diversos estils, no hi manca unitat, puix que tots els artistes que hi treballaren tingueren en compte aquesta condició de la unitat, encara que potser ells ho deien de diferent manera que nosaltres. Els constructors i artistes d’aquesta catedral procuraren que tot el que hi feien fos digne de la Primada de les Espanyes. En fundar-la, sant Oleguer ja havia dit que anava a fer la Catedral Primada (NT: ¡!) , i tots els qui hi intervingueren seguiren fidels a la mateixa idea.
Fent-ho així, els possibles descuits dels uns són corregits pels altres, com succeí a la catedral de León, on l’absis havia quedat pobre i al segle XVII hi posaren un formós retaule barroc que donava la nota de riquesa que mancava en aquell lloc. Hem de lamentar que posteriorment aquest retaule ha estat tret en ares d’una mal entesa unitat estilística, per posarn’hi un de gòtic, del segle xx, que ni el vull veure.
Tornant a les almoines i a la futura direcció del Temple, la Providència ja proveirà, puix que a la Sagrada Família tot és providencial. Ja des d’un principi, quan començàvem la façana que ara està a punt d’acabar-se, una senyora féu una deixa de 140.000 duros, i això permeté donar al projecte un abast superior a la modèstia prevista des d’un principi. Llavors es donà a l’obra l’esplendidesa que no hauria tingut, per les insistències de l’administrador, senyor Dalmases, que em deia que despengués en l’obra el màxim possible, temorós que el Dr. Català, nomenat bisbe de Barcelona, no invertís els cabals per a altres fins. L’obra es féu amb esplendidesa, però sense malgastar-hi.
(M.GSF. 102-4)
A la Sagrada Família tot és providencial, àdhuc la meva entrada com a arquitecte; però sobretot l’important donatiu que hi hagué en començar, que permeté donar més importància al Temple i accelerar la façana, que s’està acabant. Si no hi hagués hagut cabals hauria estat concebuda amb més modèstia. La misèria present també és providencial. D’aquesta manera ho puc estudiar tot jo mateix (com les campanes), i si hi hagués molts diners m’ocuparia les hores l’organització del treball; en canvi, anant a poc a poc, podem pensar solucions per a cada cas, sense caure en repeticions industrials (NT: pinacle metàl·lic!). La lentitud forçosa que han de portar les obres és
aprofitada perquè aquestes tinguin un ritme creixent de perfecció, puix que àdhuc els casos que permetien ésser repetits, ara, amb abundor de temps, poden tornar-se a estudiar per tal de millorar-ne els resultats. Re conec que el que dic és una visió optimista dels fets, però sense optimisme no es realitzen obres d’importància.
(M.GSF. 113)
349. Ubicació del Temple En la Sagrada Família tot és providencial; el seu emplaçament es troba
en el centre de la Ciutat i del pla de Barcelona: hi ha la mateixa distància del Temple al mar i a la muntanya, a Sants i a Sant Andreu, i als rius Besòs i Llobregat.
(Bg.HO. 124)
– Frederic Fargas i Texidó
Nota: Ver vídeo del antropólogo Josep María Fericgla:
Los ritos iniciáticos unen las comunidades humanas.
El núcleo de un rito iniciático es una experiencia de muerte.
(Minuto 16:12)
Les Custòdies
Reconstrucció de les custòdies a partir dels models de guix trobats l’any 1985
______
Gaudí deia sovint: «A la Sagrada Família tot es Providencial».
El cas de la custòdia encaixa perfectament en aquesta frase i a més sembla tret d’una pel •lícula d’aventures.
Breu història del procés de reconstrucció d’un disseny de Gaudí perdut en el temps:
L’obrador de Gaudí se situava a la planta superior de l’edifici situat a la cruïlla de Provença amb Sardenya. En la planta baixa vivia el rector de la cripta del Temple.
Durant la Guerra Civil Espanyola el 19 de juliol de 1936 els Anarquistes cremaren l’habitatge del rector, el foc va cremar el forjat que era de fusta i l’estudi de l’arquitecte es va esfondrar.
Com el guix és incombustible els models només es van trencar a trossos i van quedar amuntegats a terra entre les runes de la coberta. Els més fidels seguidors del mestre, jugant-se la vida, van anar recuperant-los i posteriorment van enterrar-los a prop del Temple per preservar-los de la destrucció.
Quan es va reprendre la reconstrucció només es tenia un trencaclosques de peces que es van anar identificant una a una amb l’ajut de fotografies i sobretot dels records dels ajudants de Gaudí. Tanmateix, encara no van aparèixer restos del model de guix de la custòdia. Aquests restos, com ja veurem, apareixerien més tard.
El 1975 el Sr. Puig Boada dibuixa i modelitza una versió basada exclusivament en l’observació d’una fotografia on es veu part del model (quan encara era a l’obrador de Gaudí).
Gràcies a aquesta fotografia, trobada en publicacions de l’època, es van tenir uns indicis de com podia ser.
En la cantonada de la part de baix a la dreta es veu mitja custòdia en un angle molt forçat. (aquesta foto és al museu del Temple, al costat del model de la nau principal).
4D’acord amb aquesta informació visual Puig Boada modelitza l’any 1975 la proposta que, a escala 1:10, roman instal·lada a la maqueta principal de la Nau del Temple, en el museu.
5è Finestral
La función arquiotectónica del ventanal es actuar de cerramiento de la nave lateral siendo además el soporte del coro.
Se sitúa junto a la fachada de la Gloria e irá pegado y se adosará, en un futuro, al baptisterio, razón por la cual no se completó en su día junto con el resto de ventanales de la nave lateral.
Arranca a 9 m aproximadamente sobre el plano del templo.
El 1985 un ratolí que feia vida al taller de modelistes i que dia rere dia furgava i furgava el seu cau fent petites piles de sorra vermella sota dels vestuaris, va donar la pista definitiva per descobrir la idea original de Gaudí.
Un bon dia la sorra que va treure era blanca, i, finalment, al cap d’uns dies va treure un petit tros de guix que tenia forma, era part d’un model!
Part d’aquests fragments pertanyien a la custòdia.
Aquests trossos que es van descobrir, per falta d’espai i temps, es van guardar en caixes per classificar-los més tard.
El 1992 s’acaben les obres del nou taller i magatzem dels modelistes. És a les hores que es classifica el contingut de les caixes i es troben i identifiquen aquestes peces corresponents a la custòdia.
Juliol del 2003: reconstrucció informàtica de les custòdies a partir de les fotos existents i a la informació desvetllada pel ratolí
El juliol del 2003 es reprèn la investigació de la custòdia i se’n fa un model informàtic a partir de l’análisi de mides i de proporcions de les diferents parts de la peça.
El primer inconvenient que ens vàrem trobar va ser comprovar que totes les puntes del model escala 1:25 de la custòdia eren romes a causa del desgast que els fragments havien sofert al llarg dels anys. Això demanava com a primer pas establir una estratègia prou fiable per prendre mides, ja que l’ús del peu de rei es feia difícil per por de no deixar marques sobre les peces originals. Finalment, es van prendre dues sèries de mides, l’una fent una aproximació a l’alça i un altre a la baixa.
De la comparació de les dues sèries es va deduir el modelatge utilitzat per fer els models. És la sèrie de 210 cm que dividit per 12 dona el mòdul base de 17,5 cm. Aquesta sèrie és la mateixa que regeix els diàmetres de totes les columnes del Temple.
Com a curiositat direm que 210 és el resultat de multiplicar entre si els 4 primers nombres, és a dir: 2 x 3 x 5 x 7= 210.
«Ser original és tornar a l’origen» com deia el senyor Antoni.
L’amidament del diàmetre del collarí (el collarí és la part més estreta d’un hiperboloide de revolució) es va fer allargant amb plastilina la part trencada del fragment i marcant a sobre, amb un regle, seguint les directrius del fragment trobat. (això es va fer amb el fragment corresponent a l’hiperboloide central de la custòdia a escala 1/10) i d’aquesta operació es va deduir que el diàmetre era 60 cm. Per tant, aquesta mida era vàlida perquè pertanyia a la sèrie de collarins dels hiperboloides de tot el Temple 30, 60, 90, 120, 150, etc).
Finalment, per un mètode fotogràfic, es van prendre una sèrie de mides per establir les obertures de les finestres de la custòdia dins de l’hiperboloide. Aquest punt també va ser crític, ja que a causa de la dificultat, en el seu dia, del modelatge de la peça les mides variaven considerablement. Finalment, es va establir una mitja sumant les tres potes i les tres obertures que donava com a resultat 50 graus de «potes» i 70 per les obertures. Quan es van exposar aquests resultats per la seva validació es va adoptar 48/72 que era la combinació que Gaudí sempre utilitzava per combinar 6 parts iguals 3 a 3 dintre dels 360 graus d’una figura regular.
Para ofrecer las mejores experiencias, utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. El consentimiento de estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o las identificaciones únicas en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
Funcional
Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el fin legítimo de permitir el uso de un servicio específico solicitado explícitamente por el abonado o usuario, o con el único fin de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadística
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una citación judicial, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet o registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada únicamente con este fin no puede utilizarse normalmente para identificarle.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para seguir al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares.