Sagrada Família


L’Originalitat de Gaudí

«El llibre que s’ha de llegir és El Gran Llibre de la Natura”  

Per Gaudí la visió de Barcelona, i el seu “skyline” arribant per mar, era molt  rellevant. S’adonava que la presència de la muntanya de Montjuic, d’altitud cent  setanta-tres metres, era la referència* adient a l’hora de fixar l’alçada màxima del  Temple de la Sagrada Família. Ell volia emmarcar Barcelona amb aquestes dues  referències tan singulars: 

«L’obra de l’home mai no pot superar l’obra de Déu»  

Cent setanta-tres és un nombre que devia agradar molt a Gaudí puix que sent el  quarantè Nombre Primer (Quaranta és un dels nombres més importants que de La  Biblia). 

Cent setanta-tres en llenguatge matemàtic exponencial pot expressar-se amb la  seqüència dels tres primers Nombres Primers: 

2 (3) x 5 = 40 (Dos elevat a la tercera potència, multiplicat per cinc) 

És un nombre amb molts harmònics musicals a causa del dos que apareix tres  cops. 

Donat que el dos és el primer Nombre Primer (i l’únic parell): 

Tres orígens: 2 x 2 x 2 = 8 si tenim en compte que el dos és el primer Nombre  Primer. 

El cinc, a part de ser el tercer Nombre Primer, és un nombre fonamental en la  tradició pitagòrica perquè està relacionat, no només amb el pentàgon (i, per tant,  amb el quart Sòlid Platònic: el Dodecaedre), sinó també amb el Nombre d’Or o  Phi. Doncs Phi resulta de dividir un diàmetre gran (entre vèrtex i vèrtex), per un  diàmetre petit (entre vèrtex i vèrtex) en qualsevol pentàgon. 

Phi és el nombre a partir del qual es construïen tradicionalment els temples des  del renaixement. Doncs estableix el famós Rectangle Auri dins aquesta llegendària  tradició (vegeu Matila Ghyka):

En la majoria de les cultures, sobretot en arquitectura, de les virtuts del vuit no cal  parlar ara i aquí.

L’Escala de Jacob (extret de la Wikipèdia): 

El lugar en el que Jacob se detuvo a descansar se cree que coincide con el monte Moriá, donde  se construyó el Templo de Jerusalén. Así pues, la Escalera simbolizaría el «puente» entre el Cielo  y la Tierra, establecido a través del pacto entre Dios y el pueblo judío, y fortificado por las  oraciones y sacrificios realizados en el Templo. Además, la escalera representaría a la Torá, como  un nuevo vínculo entre cielo y tierra. El término hebreo para «escalera», sulam – סלם – y el de la montaña en que se dictó la Torá (el Monte Sinaí) – סיני – tiene la misma gematría (valor numérico de las letras que las componen). 

• La interpretación cristiana de la Escalera de Jacob se basa en Juan 1:51 («51 Y le añadió:  «En verdad, en verdad os digo: veréis el cielo abierto y a los ángeles de Dios subir y bajar  sobre el Hijo del hombre.»»);2 de acuerdo con esta lectura, Jesucristo es una nueva  escalera que comunica el Cielo y la Tierra, al ser al mismo tiempo hijo de Dios y de los  hombres. 

Per cert, també va ser Gaudí el que va fer canviar els seixanta-cinc centímetres de  la «Loi Blondel* pour les éscaliers» (segle XVII), pels 64 cm actuals de la famosa llei  que regula les alçades i les esteses dels graons perquè una escala sigui còmoda: 

2 CH + H = 64 cm    (on CH és l’Alçada “Contrahuella”, i C és l’Estesa “Huella”) 

(*) Tot i que Blondel ofereix una fórmula on el pas humà mitjà és un paràmetre més  dintre d’uns marges (que també es troben en l’expressió de la llei), tant a França  (fins ara), com a Espanya el pas es va prendre, “per simplificar”, de seixanta-cinc  centímetres sempre. 

A Espanya ara són seixanta-quatre cm perquè Gaudí ho va fer canviar amb les  seves profundes conviccions i influències a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.  Després es va donar per vàlid a tota Espanya. 

Però, per què va voler passar a seixanta-quatre centímetres si a França, que era  d’on Gaudí importava la gran part del seu saber i tecnologia, continuen encara  avui dia amb aquells seixanta-cinc centímetres tan cartesians? 

Doncs perquè, expressat exponencialment, seixanta-quatre és dos elevat a la  sisena potència: 

64 = 2 (6) 

D’aquesta manera, Gaudí integra totes les cultures que genera el nombre 64.  Principalment la de l’ I Ching, o Llibre de les Mutacions xinès, amb els seus  seixanta-quatre hexagrames*. Llibre oracular, escrit mil dos-cents anys abans de  Crist. 

(*) La tradició del seixanta-quatre és de les més antigues i més actuals: Les caselles que té el joc d’escacs… 

Seixanta-quatre bits, etc. 

Seixanta-quatre expressat exponencialment és:

64 = 2 (2·3) 

Com veiem és un nombre que, tot i ser sis vegades compost amb ell mateix, no  deixa de ser bastant original en expressar-se, exponencialment, amb els dos  primers Nombres Primers. 


Les Custòdies

Texidó Films

Reconstrucció de les custòdies a partir dels models de guix trobats l’any 1985


______


Gaudí deia sovint: «A la Sagrada Família tot es
Providencial».


El cas de la custòdia encaixa perfectament en aquesta frase i a més sembla tret d’una pel •lícula d’aventures.


Breu història del procés de reconstrucció d’un disseny de Gaudí perdut en el temps:


L’obrador de Gaudí se situava a la planta superior de l’edifici situat a la cruïlla de Provença amb Sardenya. En la planta baixa vivia el rector de la cripta del Temple.

Durant la Guerra Civil Espanyola el 19 de juliol de 1936 els Anarquistes cremaren l’habitatge del rector, el foc va cremar el forjat que era de fusta i l’estudi de l’arquitecte es va esfondrar.


Com el guix és incombustible els models només es van trencar a trossos i van quedar amuntegats a terra entre les runes de la coberta.
Els més fidels seguidors del mestre, jugant-se la vida, van anar recuperant-los i posteriorment van enterrar-los a prop del Temple per preservar-los de la destrucció.

Quan es va reprendre la reconstrucció només es tenia un trencaclosques de peces que es van anar identificant una a una amb l’ajut de fotografies i sobretot dels records dels ajudants de Gaudí. Tanmateix, encara no van aparèixer restos del model de guix de la custòdia. Aquests restos, com ja veurem, apareixerien més tard.


El 1975 el Sr. Puig Boada dibuixa i modelitza una versió basada exclusivament en l’observació d’una fotografia on es veu part del model (quan encara era a l’obrador de Gaudí).

Gràcies a aquesta fotografia, trobada en publicacions de l’època, es van tenir uns indicis de com podia ser.


En la cantonada de la part de baix a la dreta es veu mitja custòdia en un angle molt forçat. (aquesta foto és al museu del Temple, al costat del model de la nau principal).

4D’acord amb aquesta informació visual Puig Boada modelitza l’any 1975 la proposta que, a escala 1:10, roman instal·lada a la maqueta principal de la Nau del Temple, en el museu.

5è Finestral

La función arquiotectónica del ventanal es actuar de cerramiento de la nave lateral siendo además el soporte del coro.

Se sitúa junto a la fachada de la Gloria e irá pegado y se adosará, en un futuro, al baptisterio, razón por la cual no se completó en su día junto con el resto de ventanales de la nave lateral.

Arranca a 9 m aproximadamente sobre el plano del templo.


Sagristia


La Providència

El 1985 un ratolí que feia vida al taller de modelistes i que dia rere
dia furgava i furgava el seu cau fent petites piles de sorra vermella sota dels vestuaris, va donar la pista definitiva per descobrir la idea original de Gaudí.


Un bon dia la sorra que va treure era blanca, i, finalment, al cap d’uns dies va treure un petit tros de guix que tenia forma, era part d’un model!


Part d’aquests fragments pertanyien a la custòdia.


Aquests trossos que es van descobrir, per falta d’espai i temps, es van guardar en caixes per classificar-los més tard.


El 1992 s’acaben les obres del nou taller i magatzem dels modelistes. És a les hores que es classifica el contingut de les caixes i es troben i identifiquen aquestes peces corresponents a la custòdia.


Juliol del 2003: reconstrucció informàtica de les custòdies a partir de les fotos existents i a la informació desvetllada pel ratolí

El juliol del 2003 es reprèn la investigació de la custòdia i se’n fa un model informàtic a partir de l’análisi de mides i de proporcions de les diferents parts de la peça.


El primer inconvenient que ens vàrem trobar va ser comprovar que totes les puntes del model escala
1:25 de la custòdia eren romes a causa del desgast que els fragments havien sofert al llarg dels anys.
Això demanava com a primer pas establir una estratègia prou fiable per prendre mides, ja que l’ús del peu de rei es feia difícil per por de no deixar marques sobre les peces originals.
Finalment, es van prendre dues sèries de mides, l’una fent una aproximació a l’alça i un altre a la baixa.

De la comparació de les dues sèries es va deduir el modelatge utilitzat per fer els models. És la sèrie de 210 cm que dividit per 12 dona el mòdul base de 17,5 cm. Aquesta sèrie és la mateixa que regeix els diàmetres de totes les columnes del Temple.


Com a curiositat direm que 210 és el resultat de multiplicar entre si els 4 primers nombres, és a dir: 2 x 3 x 5 x 7= 210.


«Ser original és tornar a l’origen» com deia el senyor Antoni.


L’amidament del diàmetre del collarí (el collarí és la part més estreta d’un hiperboloide de revolució) es va fer allargant amb plastilina la part trencada del fragment i marcant a sobre, amb un regle, seguint les directrius del fragment trobat. (això es va fer amb el fragment corresponent a l’hiperboloide central de la custòdia a escala 1/10) i d’aquesta operació es va deduir que el diàmetre era 60 cm.
Per tant, aquesta mida era vàlida perquè pertanyia a la sèrie de collarins dels hiperboloides de tot el
Temple 30, 60, 90, 120, 150, etc).

Finalment, per un mètode fotogràfic, es van prendre una sèrie de mides per establir les obertures de les finestres de la custòdia dins de l’hiperboloide.
Aquest punt també va ser crític, ja que a causa de la dificultat, en el seu dia, del modelatge de la peça les mides variaven considerablement.
Finalment, es va establir una mitja sumant les tres potes i les tres obertures que donava com a resultat 50 graus de «potes» i 70 per les obertures.
Quan es van exposar aquests resultats per la seva validació es va adoptar 48/72 que era la combinació que Gaudí sempre utilitzava per combinar 6 parts iguals 3 a 3 dintre dels 360 graus d’una figura regular.

© 2024