Josep Maria Fargas FALP - Referent de l’arquitectura catalana

Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Patró de la Fundació Miró per designació de Joan Miró, ex-degà del COACB, ex-patró de la fundació Ildefons Cerdà i membre de l’Associació Consell de Cent. Creador d’obres tan significatives per la ciutat de Barcelona com Banca Catalana, el Banc Industrial de Bilbao (BBVA), Caja Madrid i l’actual seu de Planeta –precursor i referent de sostenibilitat–, l’arquitecte Josep Maria Fargas Falp, amb 60 anys de trajectòria professional, continua essent un referent pel món de l’arquitectura, motiu pel qual acaba de signar un conveni amb la UPC per estudiar la seva obra.

Àngela Marful

Barcelona

1. Porta més de 60 anys treballant com a arquitecte, i en aquests anys ha projectat desenes d’obres molt significatives pel món de l’arquitectura, però mai ha publicat res al respecte. Per què?

Mai m’ha interessat escriure sobre les obres que anava fent, ja que quan ho fas les estàs fossilitzant; és com si ja hagués passat a la història i l’arquitectura que jo projecto és atemporal... D’altra banda, he preferit aprofitar el meu temps per anar creant noves obres que no pas analitzant les ja fetes.

1. Ara però, li publicaran una monografia de les seves obres.

Sí, després de 60 anys de trajectòria, i arran d’una iniciativa de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la UPC, es farà una monografia centrada en la obra de Fargas Associats amb un caràcter docent i d’investigació. Hi ha una voluntat de que aquestes obres es divulguin perquè estan fetes en un moment difícil, entre els anys 50 i 60, moment en que vam començar a fer una arquitectura que no tenia res a veure amb el que s’estava ensenyant a les escoles d’arquitectura i en contra de la opinió de la majoria d’arquitectes.

1. Quines altres iniciatives té en projecte?

L’Escola d’Arquitectura La Salle, de la Universitat Ramon Llull, vol fer un documental sobre la història que s’emmarca en la meva obra, amb la intervenció d’altres arquitectes de prestigi de diferents generacions.
D’altre banda, estic en tràmits amb diverses promotores i televisions per produir un documental amb imatges mai vistes d’Antoni Gaudí. La intenció és fer una emissió abans de la visita del Papa al Novembre.

1. Com es superen amb tan bona salut aquests 60 anys en un sector tan complicat i competitiu com el seu?

Estimant la professió i les obres que realitzes per sobre dels teus propis interessos i no perdent l’optimisme, el sentit de l’humor i la il•lusió. En el meu cas he treballat sense prejudicis i refusant el principi d’autoritat. M’he esforçat dia a dia per dotar el despatx de noves idees i d’un equip fresc que no s’acomodi i es decanti per utilitzar una formula establerta. L’arquitectura ha d’estar viva i evolucionar amb el temps. Des de Fargas Associats hem apostat per adaptar-nos contínuament a les diverses revolucions tecnològiques que ha viscut el món de l’arquitectura. Jo vaig començar treballant amb l’esquadra i el compàs, i ara dibuixo els edificis amb programes virtuals com Revit o Rhino que ens permeten dedicar més temps a pensar en el projecte i no pas a dibuixar-lo.

1. De l’actualitat, què n’opina de les propostes de transformació de la Diagonal?

Barcelona està mancada de zones verdes. Amb l’edifici Planeta, vaig intentar recuperar part d’aquest verd que havia estat eliminat per l’especulació. No podem recuperar illes senceres com a espais verds tal i com plantejava Cerdà, però penso que la Diagonal, així com les altres grans avingudes de la ciutat han de tornar la vegetació als ciutadans. Crec que el transport ha de circular soterrat, amb aparcaments per a tots els usos, deixant la superfície lliure per als peatons i l’oci, i conservant tots els arbres que tinguin bona salut. També poso en dubte el tramvia com a mitjà de transport: la meva generació va lluitar molt per eliminar-lo. En quant al finançament, penso que hauria de ser compartit d’iniciativa pública i privada, d’acord amb les activitats i funcions i corregint l’asimetria comercial. D’altra banda, tot i que crec que s’ha de tenir en compte l’opinió dels barcelonins, el sistema de consulta popular, per un projecte tan complex com aquest, no sembla el més adient.

1. Vostè que a viscut tants canvis i crisis, com veu el futur d’aquesta professió que està patint tant la crisi actual?

S’ha de reformular la professió més enllà del que els Col•legis d’Arquitectes són capaços d’assumir. Les escoles d’arquitectura públiques han de garantir qualitat i no quantitat. Hem de formar els alumnes que tinguin vocació d’arquitectes. Per servir a la societat, s’ha d’evolucionar. Sols així ens adaptarem al món tan canviant en el que vivim!

Descarregar l'article complet en .PDF