1996. Discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

LLIBERTAT I ARQUITECTURA

• REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI
• Discurs d’ingrés de l’Acadèmic Electe
  ll.lm. Sr. JOSEP Mª FARGAS FALP
  Llegit a la Sala d’Actes de l’Acadèmia el dia de 1996
• Discurs de contestacions de l’Acadèmic Numerari
  ll.lm. Sr. LEOPOLDO GIL I NEBOT
• BARCELONA 1996
  

Excel·lentíssim senyor President
Il·lustríssims Acadèmics
Senyores i Senyors

Vull començar agraint sincerament l’honor que m’han dispensat en designar-me membre d’aquesta Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i oferir-los la meva col·laboració més sincera i afectuosa.

Amb respecte per aquest LLOC, aquest ESPAI impregnat de records del passat, i intimidat pel present, centraré aquest discurs en els fets que he viscut, en la meva experiència acumulada durant els cinquanta anys de relació amb la professió, i també, en els records i vivències d’aquells arquitectes que he tingut la sort de conèixer, gaudir del seu tracte, així com dels que em van distingir amb la seva amistat.

Avui vinc a recordar la figura del meu antecessor, l’Il·lustre Acadèmic Josep Mª Ros Vila, que ho va ser des de 1943 fins a la seva mort el 22 d’agost de 1993.

Va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1899, va estudiar a l’Escola d’arquitectura de Barcelona, va obtenir el títol d’arquitecte el 19 d’octubre de 1924, i va ser premiat a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

La seva activitat com a arquitecte projectista ha quedat ben manifesta amb més de 1.400 obres, estudis i projectes. Destaca, entre ells, el projecte de “l’Hotel Sant Bernat”, del Montseny. Amb aquesta obra va acreditar un profund coneixement de l’arquitectura rural catalana aplicada als corrents arquitectònics del moment.

Va ser Arquitecte Municipal de Cardedeu des de 1940 i Delegat de la Direcció General d’Urbanisme a les Comissions Comarcal i Provincial de Barcelona i Girona. Membre de la “Hermandad de Cautivos por España”.

La seva dilatada trajectòria professional el va portar a ser, durant catorze anys (1940-1954), Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

Va escriure una biografia del seu amic i membre d’aquesta Acadèmia, el pintor Miquel Farré i Albages (1901-1979), Acadèmic de Numero d’aquesta Reial Acadèmia des de 1943.

Li van concedir la “Encomienda al Métrio Civil” amb el grau de “Comendador” l’any 1954.

Va treballar durant més de trenta anys a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, primer com a auxiliar interí, després com a auxiliar temporal i catedràtic numerari per oposició de “Projectes 1r” i finalment com a sotsdirector.

Les seves nombroses obres, tant arquitectòniques com artístiques, tot i que meritòries no són gaire conegudes, i no ho són per pròpia decisió. Així s’explica la poca documentació que tenim sobre la seva personalitat, tant acadèmica com col·legial i professional.

Per els alumnes de l’Escola i per els arquitectes en general, la seva personalitat, discreta i silenciosa estava vetllada de misteri.

Ajuda a comprendre aquesta forma de ser una entrevista publicada en el “Butlletí del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya”: Josep Mª Ros Vila, els signes del silenci amb una frase reveladora: ”Els arquitectes hem de ser uns professionals que contribueixin al benestar, no protagonistes de pàgines de premsa ni de butlletins. No faig una crítica a ningú, però el “bombo y platillo” sempre l’he rebutjat radicalment”.

Faig meves aquestes paraules en la seva totalitat en substituir-lo avui amb aquest acte.


Descarregar l'article complet en .PDF