1960. Text filosòfic: Racionalisme-irracionalisme

L’anàlisi dels millors exemples de l’Arqutectura Moderna, ens mostra que, en major o menor grau, en totes ells coexisteixen elements racionals amb elements irracionals.

Aquest dualisme és l’etern problema de l’Arquitectura. La unió íntima de l’Art i de la Tècnica, en un equilibri perfecte, produeixen l’obra d’art.

El problema no és si l’arquitectura ha de ser racional o irracional, tècnica o art, científica o intuïtiva, sinó en quin grau els elements irracionals han de coexistir amb els racionals i quins són els més importants.

És indudable, que a mesura que la ciència amplia el coneixement que tenim sobre les coses, alguns elements intuïtius son substituïts per elements científics, alterant progressivament l’equilibri entre l’art i la tècnica en favor d’aquest última.

Segons el filòsof anglès Bertrand Russell... “mai fins ara, la vida de l’home ha estat tan influenciada per la ciència. En primer lloc, perquè tots depenem de la tècnica per viure, i en segon lloc,  perquè alguns costums mentals, units a una visió científica, s’han estès durant els darrers tres segles des de els homes de geni a grans sectors del poble. Aquest costum mental, és l’esperit científic i consisteix en formar opinions basades en l’evidència envers del prejudici”.

Aquesta mentalitat és semblant entre la majoria dels arquitectes moderns. Només es diferencien en el rigor amb que l’apliquen a les seves obres. D’aquesta diferència de rigor, surten les diverses tendències de l’Arquitectura actual.

Descarregar l'article en .PDF